Tarda plujosa i freda en que el vent agita la gespa de l'Autònoma. Toma títol!!!

Era una tarda plujosa i freda, i el vent agitava la gespa de l'Autònoma. S'havia estat preparant per aquell moment durant mesos. L'última vegada havia estat humiliat en el seu propi terreny, però aquest cop venia disposat a donar-ho tot. No deixaria que una mala jugada el deixés fora de joc. Desprès de dies corrent de costa a muntanya, nadant de continent en continent, saltant a la corda mentre esperava els trens de la RENFE, una eternitat, vamos... Se sentia preparat. Els tornejos de Pro i les protoboards de dos en dos en comptes de vuit de cop havien donat els seus fruits. Però la senyal de que el duel podia començar no havia arribat encara. Tot va canviar aquella tarda plujosa i freda, on el vent agitava la gespa de l'Autònoma. Va obrir el seu correu i va veure que tenia, no un, sinó dos correus del seu mestre. Li deia que el seu moment havia arribat i que el dia següent (divendres 13) no tindria problemes de Càlcul de 12:00 a 13:00 perquè seria fora (aquesta última frase és totalment verídica, demà no hi ha classe de Càlcul pel matí). Així doncs, un a un, els seus contrincants van anar apareixent davant de la cistella metàl·lica de davant de la Biblioteca d'Humanitats, com si anessis cap als Ferrocarrils per l'andana que va cap a Barcelona (cony, ja us ho indicaré demà!). Tot anava molt bé, el partit havia estat dur i anaven empatats. Al rellotge ja quasi no li quedaven segons i va fer l'últim tir al toc de la botzina. La pilota volà per l'aire. Aquell aire que el dia anterior havia estat plujós i fred, amb vent que agitava la gespa de l'Autònoma. I just quan entrava a la cistella, donant la victòria per un punt a l'equip del noi que s'havia entrenat corrent de costa a muntanya, nadant de continent i continent, i el que és més, saltant a corda, mentre esperava la RENFE, la mare del Dani, que estava sobre la cistella li va treure la pilota un cop més i el noi va perdre.

Weno, que demà no hi ha classe de Càlcul i havia pensat que podríem anar a fer un partidet de bàsquet. Tots aquells que us hi vulgueu apuntar deixeu un comentari aquí mateix i si hi ha força gent portaré la pilota. A més a més, podeu comentar si us ha agradat la història o si no (s'accepten critiques...) i us deixaré amb una foto que volia haver posat a l'últim article però com que no sortia l'Adri...

Espero els vostres comentaris!!!